Quand em posava al llit amb aquella camisa de dormir
m'enbolcallava i els meus somnis eren dolços.
Era blanca amb uns angelets de tons blaus, diminuts, però tan bonics!...Ens n'havien fet una per a la meva cosina i l'altra per a mi. Abans molta roba es feia a casa. I m'agradava tant...
Com quand, cada nit, deia "L'Àngel de la Guarda", em sentia segura i bé.
Àngel de la guarda
dolça companyia
no em deixis sola
ni de nit ni de dia.
No em deixis sola
perquè em perdria.
I sempre m'han agradat els àngels,
la dolçor i bondat, també picardia
que transmet aquest personatge.
"Veillez sur moi quand je m'éveille,
Bon Ange, puisque Dieu l'a dit,
Et
chaque nuit quand je sommeille,
penchez-vous sur mon petit lit.
Ayez pitié
de ma faiblesse,
à mes côtés marchez sans cesse,
parlez-moi le long du
chemin,
Et si un jour parfois je doute,
de peur que je ne tombe en
route,
Bon Ange, donnez-moi la main."
Sé que ara és difícil de trobar-los.
Però, potser no cal mirar al cel.
de vegades en trobem al nostre voltant,
o fins i tot en som nosaltres, de vegades,
d'àngels.
Recordeu la pel.lícula It's a Wonderful Day,
Què Bell és Viure, allí l'àngel deia que cada cop que sonava una campana
un àngel guanyava les seves ales.
Fem que toquin campanes sovint al nostre voltant,
cada cop que algú fa un somriure, dóna la mà, ajuda a aixecar-se.
Que sonin campanes a la nostra vida.
Per Nadal
omplim la llar d'àngels.
Enguany, és per als àngels.
Cal que els somnis s'omplin d'àngels...
Com deuen ser els àngels...Recordo la pel.lícula Der Himmel Über Berlin,
El cel Sobre Berlín, potser sí que existeixen, vaig pensar.
(Un record per en Ferràndiz, un gran dibuixant d'àngels, ell mateix un àngel
...)