British

  Uns dies d'ambient britànic. A casa meva també. Tot s'ha de dir, la Reina, ho és, des de fa 60 anys i a més els hi toquen les olimpíades. Això del British estarà de moda.
  A més, aquí, a casa, ha arribat la meva Violeta del seu week-end llarg a Londres i ens anem ambientant.
  La veritat és que jo no sóc gaire britsh, no he estudiat anglès i aquesta llengua sempre m'ha semblat com a imperialista, una mica imposada, potser més en la seva vessant americana. I com, la trobes per tot arreu, ben coneguda. L'estil, també tant anglès, exagerat, estrafolari, agressiu, de vegades, em costa de pair, i no m'hi sento identificada. S'allunya molt del mediterrani, i del caràcter llatí i em resulta aliè.
  Que voleu que us digui, jo sóc més de París que de Londres. Més suau, potser no tant modern, ara, però sempre avançat, més mesurat, però canaille, apassionat.
  Tot i que he de reconèixer que no hi he estat mai, i ja m'ho diu la Violeta "mama, t'agradaria molt", pot ser, i cal dir que hi viatjaria, quan pugui, Tot viatge és interessant.
   Cal dir, tot i això, que hi ha força coses que m'atrauen. Un altre estil, aquell british flegmàtic, de les pel.lícules de Jane Austen, de l'Ivori, realment m'encanta.
  ¿Caldria anar-hi i voltar les botiguetes de porcellana anglesa, de te anglès, i admirar els dolços, muffins, cupcakes, whoopies, cookies...?

És clar, perfecte, aquesta cara, de segur, m'enganxaria. I així, m'aproparia a aquests altres Londres, joves, variats, globals, cosmopolites. On trobes de tot i a tots. Tots els corrents, les ètnies, els colors. Tot és entrar-hi, i Gran Bretanya té això, monarquia, però democràcia, sense manies, i tots amb dret a parlar, des de fa molt. Tots els seus pobles amb els seus drets. Més freds i per això més tolerants i menys absolutistes.
 
     I tant, moltes coses m'agraden:

El seu te i la seva hora del te.

Les seves tassetes de porcellana amb unes flors magnífiques.

Aquella roba Liberty

Les pel.lícules angleses dels anys 60 i 70,

amb actors tant bons com Lawrence Olivier o Michael Caine.

Les pel.lícules "d'època" amb tot d'actors boníssims.

I Aghata Christie, quines bones estones,

Poirot, Miss Marple.

I les Cadburys, els cupcakes i els muffins.

I les sèries de TV, "A dalt i a baix", "Els Roper", Gent del Barri"...
Shakespeare i el teatre.

Els museus, les cabines i els autobusos, puntualitat anglesa.

Mobles anglesos i paper pintat anglès.

The Beatles.

Tantes coses, Mary Quant i la mini, L'estil college,

la roba de punt cardigans, pullovers, T-shirts,

sabates angleses, i roba sport,

Tot tant còmode. Què faríem sense?

Definitivament

so british!

M'hi apunto.

.