dimarts, 22 de maig del 2012

Charme




 El que més m'agrada dels rics, bé dels rics, no, dels senyors. Perquè ja se sap "de porc i de senyor se'n ve de mena", hi ha rics amb molt mal gust, poc elegants, sobretot, actualment, diria... sempre porcs; i en canvi, hi ha pobres que sempre són senyors; tot i que avui en queden ben pocs. El que més m'agrada, deia, és la naturalitat en que viuen l'elegància.

   Gent amb savoir-faire n'hi ha a tot arreu, amb Charme. Però es necessita naturalitat, facilitat en l'ús, per a dominar l'elegància, podria dir fins i tot deixadesa. I això, de vegades, són anys de conviure amb ella. I cal sé senyor, sempre, veritablement, en tots els fets, sinó, de què l'elegància.
   Veient la pel.lícula Expiació, me'n vaig adonar, s'hi pot observar aquest saber estar. Cal educació en el tema i anys de pràctica per obtenir-lo.

   D'altra banda n'hi ha que no li donen cap importància, i els comprenc, sempre hi ha l'amistat, la generositat, l'autenticitat.
   Però anant al valor absolut, sense diferències socials, econòmiques, en una situació neutra, l'olor de sardina pot ser molt bona, per no dir d'altres, però s'aprecia, el pas d'aquest allure al nostre voltant, la convivència amb l'elegància. De vegades molesta la presència barruera.
  
   No us confongueu, però, no parlo de bondat, ni de rectitud, algú elegant no és necessàriament recte, però sí és correcte. O no, es pot ser elegant sense correcció, saltant-se les normes, però sempre amb "classe". Ara, tampoc serà desagradable, ni maliciós, per a què, és poc harmoniós, distorsiona.
    Existeix també  l'elegància natural, meravellosa. Però, tot necessita una educació, millora, i com no, costum. Per això parlava de la gent que conviu amb aquesta manera de moure's, amb aquestes exigències, que els porten a la perfecció del "Saber Estar". I, quan s'acompanya de cultura, de sensibilitat,  d'empatia, s'arriba al màxim nivell d'harmonia, d'elegància.
   I de segur, que aquests, que en posseeixen de natural, evolucionen per a estendre-la en tots els seus nivells de vida.
   N'hi ha, però, que es cultiven, aprenen, es formen ells mateixos. Mirant i admirant, llegint, viatjant, obrint els sentits. Són potser els millors perquè s'apliquen en totes les vessants, i cal que s'hi esforcin molt. O, potser, cal que eduquem en l'elegància i l'elegància.

   I si s'és elegant, cal ser-ho en tot, per tot. En la forma, és clar, en les formes, els gustos i les aficions. Però, també, en els fets, en les paraules i el tractes; en els pensaments.

   Allure, un aire, no deixar-se notar gaire, perquè l'elegància seria una flor al mig del bullici, un mocador de seda que cau. 




















1 comentari:

  1. Sara, je réponds sur ton blog comme tu me l'as demandée.
    Pour ta phrase, tu as certainement voulu dire :
    "Côté chocolat, moi non plus je ne peux pas résister..;"
    Mais lorsque tu parles de l'été, je ne vois pas ce que tu veux dire et "qui tient" n'existe pas en français.
    Peut-être que tu as voulu dire "qui sait?" dans le sens "on ne sait jamais !"
    Je te renvoie ton dernier mail que je vais corriger aussi et je t'en dirai plus sur moi.
    Je te félicite pour ta volonté d'apprendre !!!
    Flavie

    ResponElimina

M'encanta que em deixis un comentari/ Je suis très heureuse de ton commentaire