dilluns, 27 de febrer del 2012
diumenge, 26 de febrer del 2012
Ametllers Florits: El Febrer.
Quina passejada, és el que ens dóna el febrer després dels freds.
Després d'aquest esclat de natura, on quedem nosaltres?
Què volem més?
Oloreu, obriu els vostres sentits.
Al vostre coltant, segur que comença a esclatar la Primavera.
Us ho faig arribar amb molt d'amor!
dissabte, 25 de febrer del 2012
Gats
Si és així, també us diré que val la pena aquest moment d'observació de totes les seves estratègies i de la perfecció dels seus cossos.
Els meus gats són bonics, com tots, per altra banda, si estan en bones condicions, sans i àgils. A mi m'agraden els animals, és més respecto tota forma de vida, però tenir el privilegi de conviure amb un felí... Cap gos s'hi pot comparar. I jo els estimo molt els gossos.
Abans, es tenia por dels gat, i ells responien igual amb por. Esgarrapaven, corrien esparverats i ho trencaven tot. No hi ha res pitjor que un gat amb por. Ara, el meu Biscuit és millor que un gos, carinyós, sempre pendent de mi, però al mateix temps, independent, fa la seva vida, (molt còmoda per cert), com la Fru-Fru, encara més independent.
"Viu i deixa viure".
Heu vist mai el musical Cats? Quin gran esforç han de fer els actors-ballarins per a fer com els gats, i com ens agrada veure aquelles imitacions, als que tenim gats. Perquè el cos dels gats, els seus moviments, són un compendi d'agilitat i harmonia, de suavitat i de destresa, que ens hipnotitzen i que fan que se'ns hi vagi la vista.
Posa un gat a la teva vida, per a donar-los-hi amor, (es deixen), i gaudir de les petites coses.
Charme, El Te: Essència
dijous, 23 de febrer del 2012
Taronges
Imagineu mossegar una taronja aqests dies que comença a sortir el sol. Sabeu com és molt bona? Així a trossos i a mossegades, aprofitant tot el suc. És com un tros d'aquest sol a la nostra boca. |
dimarts, 21 de febrer del 2012
A Cops
Després d'aquest ball de bastons intol.lerable a València, Després d'aquesta actitud violenta amb aquests menors adolescents, hauré de tornar a aixecar el cap, no val deixar- nos decaure, no aguantem, almenys manifestem el nostre rebuig, i a la brossa aquests comportaments.
dissabte, 18 de febrer del 2012
Espero
A la natura quan un ésser viu ja ha fet la seva funció desapareix. Al nostre jardí si veiem una flor que no ens agrada, que ja està acabada, la treiem. I és així com em sento jo ara, com em fan sentir.
Després d'anys de lluita d' intentar tenir una vida sostenible, per poder viure amb unes quantes il.lusions, ens trobem al mateix punt. Aquesta gent em deixen sense feina, un altre cop amb dificultats econòmiques i sense poder tenir il.lusions. Perquè quan deprés de tantes voltes tornes al mateix punt, i intentes arreglar-ho i esperes que més endavant serà millor, i vius amb il.lusió les petites coses, i veus que et tornen a excluir i que no et serveix de res ni la carrera, ni l'experiència, ni cap esforç, sols penses que ja no fas cap falta. Tens les filles grans i es veu que ja he fet la meva funció així es com em sento, com aquella flor que arrenquem del nostre jardí.
Ara vinc del carrer i la gent està de carnaval, jo abans també anava amb les meves nenes, aamb disfresses fetes a casa, molt boniques... i el carnaval encara tenia un sentit crític. Però ara, potser la gent necessita oblidar. Per això espero, alguna cosa hem d'esperar, o potser realment cal actuar.
Després d'anys de lluita d' intentar tenir una vida sostenible, per poder viure amb unes quantes il.lusions, ens trobem al mateix punt. Aquesta gent em deixen sense feina, un altre cop amb dificultats econòmiques i sense poder tenir il.lusions. Perquè quan deprés de tantes voltes tornes al mateix punt, i intentes arreglar-ho i esperes que més endavant serà millor, i vius amb il.lusió les petites coses, i veus que et tornen a excluir i que no et serveix de res ni la carrera, ni l'experiència, ni cap esforç, sols penses que ja no fas cap falta. Tens les filles grans i es veu que ja he fet la meva funció així es com em sento, com aquella flor que arrenquem del nostre jardí.
Ara vinc del carrer i la gent està de carnaval, jo abans també anava amb les meves nenes, aamb disfresses fetes a casa, molt boniques... i el carnaval encara tenia un sentit crític. Però ara, potser la gent necessita oblidar. Per això espero, alguna cosa hem d'esperar, o potser realment cal actuar.
divendres, 17 de febrer del 2012
l'Ona
Després de tant de temps, quina sensació la de tenir un nadó entre els braços...
Néta i reconfortada en els braços de la seva mare, me la deixa i noto la seva escalfor dolça i el seu pes ploma, llavors obre els ulls, mira, no mira, poc a poc anirà entenen aquest món. I és quan penso en Rousseau i en quanta raó tenia, l'home és bo per naturalesa, són els cops que li dóna la vida el que el tornen, així, com som, malfiats, rencorosos, egoistes, venjatius.
Ona que el camí et sigui favorable i que els que t'acompanyin t'omplin d'amor. Benvinguda.
Néta i reconfortada en els braços de la seva mare, me la deixa i noto la seva escalfor dolça i el seu pes ploma, llavors obre els ulls, mira, no mira, poc a poc anirà entenen aquest món. I és quan penso en Rousseau i en quanta raó tenia, l'home és bo per naturalesa, són els cops que li dóna la vida el que el tornen, així, com som, malfiats, rencorosos, egoistes, venjatius.
dilluns, 13 de febrer del 2012
Sopes. Escaldades.
Aquests dies en que tenim pocs productes frescos, ens hem d'adaptar en aquells plats que ens han acompanyat sempre a l'hivern, que ens reconforten i que ens duen sensacions que ens transporten a altres moments en que el temps i la dedicació transcorrien d'una altra manera. Cal que tornem als plats senzills, sans i que ens escalfen aquests dies d'intens fred.
Jo mai he deixat de menjar sopes, m'agraden molt, i què més senzill i sà. I dic sopes, per què em refereixo a les sopes de pa, i en particular parlaré de les Sopes Escaldades o Sopes de Farigola.
Recordo el meu pare que en menjava cada dia per esmorzar, fent-les amb paciència, tant feia haver-se d'aixecar una mica abans. També era molt costum menjar-ne per sopar (sopar, de sopa) i és quan les faig jo. Arribes, amb aquell fred i prepares unes sopes...Tenen tots els gustos del món!
I que me'n dieu del vocabulari al seu voltant?
Però anem amb la recepta. Suposo que a cada casa tenen un costum, jo us donaré la recepta de casa, la de casa del meu pare, amb variants, a casa la meva mare, venien de castella, no en tenien el costum o potser les coneixien d'una altra manera, però la meva mare, molt integrada, sols les feia a la manera "de Flix". De totes maneres, el meu iaio sempre deia "pan con pan comida de tontos", referint-se a la forma de mejar-les amb torrades, ves a saber!
Crec que abans de la preparació us introduiré el vocabulari, que d'altra banda s'està perdent, i així seguirem més bé els passos:
Mentre, haurem posat una olleta al foc amb aigua, calculem la necessària per cobrir els plats i amerar bé el pa i la tomata, i una bona branca de farigola, com més fresca millor, tot i que s'aguanta bé tot un any. Ho portem al bull i quan comença a bullir traiem el timó per què no agafi un gust molt fort,
el suc el mantindrem ben calent per a què no es refredi durant el procès de preparació. Pel que fa a la farigola, o timó, diré que a casa ma padrina la farigola la posaven al plat i sols l'escaldaven, però ja el meu pare la bullia, cosa que ho millora i que a més augmenta les propietats saludables.
Al mateix temps preparem unes torrades, amb el pa, de la mida que desitgem, unes 3 o 4 per ració, o més si tenim més gana, perquè no?
Una vegada tot a punt, i amb el suc de les sopes ben calent escaldem el pa, és a dir escudellem les sopes i omplim ben bé el plat. Després hem d'aixafar, o xafar, el pa que ens quedi tot com a molletes petites, i també xafem la tomata, i ja ho podem menjar.
Per a menjar-les suquem les torrades a les sopes, quan ens vingui de gust, tot i que també podriem escaldar la torrada amb un bon raig d'oli, amb el suc, al plat, amb tot, o al final, com una bona apoteosi. Ja ho he dit, tots els gustos, això sí, sempre suaus i fins, de món!
Jo mai he deixat de menjar sopes, m'agraden molt, i què més senzill i sà. I dic sopes, per què em refereixo a les sopes de pa, i en particular parlaré de les Sopes Escaldades o Sopes de Farigola.
Recordo el meu pare que en menjava cada dia per esmorzar, fent-les amb paciència, tant feia haver-se d'aixecar una mica abans. També era molt costum menjar-ne per sopar (sopar, de sopa) i és quan les faig jo. Arribes, amb aquell fred i prepares unes sopes...Tenen tots els gustos del món!
I que me'n dieu del vocabulari al seu voltant?
Però anem amb la recepta. Suposo que a cada casa tenen un costum, jo us donaré la recepta de casa, la de casa del meu pare, amb variants, a casa la meva mare, venien de castella, no en tenien el costum o potser les coneixien d'una altra manera, però la meva mare, molt integrada, sols les feia a la manera "de Flix". De totes maneres, el meu iaio sempre deia "pan con pan comida de tontos", referint-se a la forma de mejar-les amb torrades, ves a saber!
- Cal que tingueu pa del dia abans, però del bo! Jo de vegades ho faig amb pa congelat, bo, ésclar, per a poder fer les llesquetes.
- Un bon oli verge
- Farigola (timó)
- Tomata o tomacó (segons l'època)
Crec que abans de la preparació us introduiré el vocabulari, que d'altra banda s'està perdent, i així seguirem més bé els passos:
- Llescar: Fer a llesques el pa
- Amanir: Posar ingredients per a millorar i potenciar el gust. A les sopes, sal i oli. També té el sentit de preparar.
- Bullir: L'aigua amb la farigola.
- Suc: L'aigua bullida amb la farigola.
- Escaldar: Remullar amb el suc ben calent. Compte no ens cremem.
- Escudellar: tirar el suc sobre els ingredients deixant preperades les sopes. És clar, posar la sopa a l'escudella.
- Xafar: Aixafar el pa fent-lo petitet de manera que quedi més homogeni amb el suc, però no del tot. Cal fer-ho amb la forquilla
Mentre, haurem posat una olleta al foc amb aigua, calculem la necessària per cobrir els plats i amerar bé el pa i la tomata, i una bona branca de farigola, com més fresca millor, tot i que s'aguanta bé tot un any. Ho portem al bull i quan comença a bullir traiem el timó per què no agafi un gust molt fort,
el suc el mantindrem ben calent per a què no es refredi durant el procès de preparació. Pel que fa a la farigola, o timó, diré que a casa ma padrina la farigola la posaven al plat i sols l'escaldaven, però ja el meu pare la bullia, cosa que ho millora i que a més augmenta les propietats saludables.
Al mateix temps preparem unes torrades, amb el pa, de la mida que desitgem, unes 3 o 4 per ració, o més si tenim més gana, perquè no?
Una vegada tot a punt, i amb el suc de les sopes ben calent escaldem el pa, és a dir escudellem les sopes i omplim ben bé el plat. Després hem d'aixafar, o xafar, el pa que ens quedi tot com a molletes petites, i també xafem la tomata, i ja ho podem menjar.
Per a menjar-les suquem les torrades a les sopes, quan ens vingui de gust, tot i que també podriem escaldar la torrada amb un bon raig d'oli, amb el suc, al plat, amb tot, o al final, com una bona apoteosi. Ja ho he dit, tots els gustos, això sí, sempre suaus i fins, de món!
dijous, 2 de febrer del 2012
La Candelera. Crêpes
Si la Candelera plora l'hivern és fora, si la Candelera riu l'hivern és viu.
Avui aquí, no sabem si plora o riu, fa un fred intens i no es veu el sol, però ni ha plogut i si és que algú ha vist nevar ha degut ser molt poc.
Jo crec que ara si que l'hivern és ben viu i ens hem d'abrigar, ara, aquí Reus estem a 2ºC. Ja ho diuen "Tant si plora com si riu l'hivern és viu" i "El febrer de cap o de cua l'ha de fer".
Finalment he vist alguna bolba de neu, a veure com evoluciona.
I, si voleu passar una estona distreta amb aquests freds, avui podeu fer crêpes, per la Candelera és típic a França el fer-ni, i trobo que és una tradició ben xalada. Per això aquí us passo una recepta treta de la web de Coté Maison. fr. La podeu veure allí, tot i que està en francès, jo us la passo traduïda.
Ingredients (12 crêpes)
250g de farina
4 ous
50cl de llet
5cl d'oli
50g de sucre
Un pessic de sal
Mantega
Poseu en una pitxella (gerra) o bol gran, el sucre i els ous i remeneu bé. Afegiu la llet i l'oli quequedi tot una pasta homogenea, i aneu afegint la farina, poc a poc sense grumolls. Finalment la
miqueteta de sal. Diluiu la barreja fins a la consitència desitjada.
Deixeu reposar una hora a la nevera, com a mínim.
Escalfeu ben bé la paella (paella per a crêpes o antadherent) .
Feu fondre Una mica de mantega ( per recobrir la paella), si pot ser "demi-sel". Tireu-hi la pasta.
Gireu la paella per que s'hi estiri la pasta, deixeu que agafi color. Si és una pasta per a
menjar amb sucre o qualsevol altra cosa seca l'heu degirar, com una truita, i daurar dels dos
costats, imn per un costat i 30 s per l'altre. Si no només les daurarem per un costat.
Poseu les crêpes damunt d'un plat sobre una cassola amb aigua bollint o al bany maria,
cobrint-les amb un drap.
I després, imaginació, dolces o salades, amb confitura, llimona, rocquefort..
Bones crêpes i Bonne Chandeleure!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)