dimarts, 19 d’abril del 2011

El te, el seu entorn.

   De vegades ve tant de gust una tassa de te, en un dia rúfol d'aquells que t'arrauleixes al sofà i el te et reconforta agradabblement, també aquells dies en que et sents bé amb tu  mateixa i el te et proorciona aquell moment de relaxació, i fins i tot de meditació, que et deixa tranquil.la, en pau.  I el te forma part de tot un món que vas descobrint poc a poc i que, poc a poc et porta de l'Anglaterra victoriana, fins a les terres llunyanes del Japó.
  Recordo aquelles lectures d'Agata Crhistie gaudint del misteri, del refinament anglès, sempre amb una tassa de te a les mans. Així va ser com vaig comensar-ne a aprendre, amb aquell te negre de no gaire qualitat.
  Però el te m'enxampava i cada cop descobria més gustos, fins arribar en aquell te verd tant pur.
  Jo tenia un llibre, el tinc, és clar, encara, que vaig comprar un Sant Jordi, fa "bastants" anys per casualitat. Era bonic i a mi sempre m'havia atret l'orient llunyà, la Xina, i sobre tot el Japó.
  És El Llibre del Te de Okakura Kakuzo, escrit a les primeries del SXX, i que és tot un compendi de filosofia taoïsta i zen, és un llibre on es descobreixen costums i cerimònies del Japó tradicional, fins i tot la seva arquitectura tant peculiar. Tot un compendi de la cerimònia del te, que des de llavors va tenir per a mi tot un altre significat,  i que em va fer conèixer tota la sensibilitat d'aquest poble, el Japó.
  Cercant-hi la simbologia i el sentit filosòfic  en la vida quotidiana. En aquell moment vaig començar a sentir-hi un especial interès i durant aquests anys m'he anat apropant en aquest món, aprofundit-hi, i descobrint cada cop més, i aplicant, aquesta filosofia .
  Ara després de tant de temps rellegeixo aquest llibre i hi descobreixo aquella manera de fer i ser,
que he anat incorporant a base de te, d'ikebana, de lectures, converses....
  El llibre del te, cerqueu-lo i hi podreu descobrir aquesta cultura .... i el Japó, profund, és clar, però que cal conèixer per a comprendre'l. I des d'aquí un homenatge a aquest poble que ara pateix tant  ens fa patir.
  Beveu te i mediteu, sempre sense dogmatismes, sigueu cada cop millors. Una tassa de te és la troballa d'ún moment de pau, de sensibilitat, d'harmonia. Tota la cerimonia és l'entrada en un món de superació i de perfeccionament.
 Un moment , una parada a les presses, un silenci, uns gestos.
 Ens hi trobem.

http://tintacirera.blogspot.com.es/2011/04/el-te-essencia.html

http://tintacirera.blogspot.com.es/2012/04/pensaments.html

http://tintacirera.blogspot.com.es/2011/04/el-te-la-cerimonia.html


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

M'encanta que em deixis un comentari/ Je suis très heureuse de ton commentaire